A Roma, al segle III, després de la caiguda de Palmira, el noble Luci Manli Pisó escriu a la seva amiga Fausta, que s'ha quedat a Orient. Li parla de la reina Zenòbia, vençuda i exiliada prop de Roma, i de l'emperador Aurelià, un guerrer temut, que decideix aixafar els cristians. Però Pisó mateix comparteix aquesta fe nova.
Aquesta novel·la fa reviure Roma en el temps en què dues religions s'enfronten, vista des de dins per un testimoni amenaçat. És la continuació de «Zenòbia», però Pisó hi explica a Fausta què ha estat de la reina: s'entra a la història sense dificultat.
Escrita en forma de cartes, es llegeix fàcilment, una carta rere l'altra, en la llengua que esteu aprenent.
