La Madona de l'abric de pell

Un empleat gris, contractat per compassió en una empresa d’Ankara, comparteix despatx amb Raif Efendi, un traductor de qui ningú no sap res. Quan aquest home envellit abans d’hora cau malalt, demana al jove que cremi un quadern negre i després el deixa llegir-lo durant una nit. Hi apareixen el Berlín dels anys vint i l’autoretrat d’una dona amb abric de pell que Raif anava a contemplar cada dia, fins que la pintora, Maria Puder, se li va adreçar. La novel·la explora l’amor, la timidesa i allò que una vida conserva d’una sola trobada. Sota una existència apagada, Sabahattin Ali revela una passió explicada amb contenció.