Catàleg complet

Al camp anglès, la senyora Bennet només té una idea al cap: casar les seves cinc filles. L'arribada al veïnat del senyor Bingley, un jove ric, l'omple d'alegria, però el seu amic, el senyor Darcy, es mostra fred i altiu des del primer ball. Elizabeth, la segona de les germanes, viva i burleta, li agafa mania de seguida. Les seves rèpliques enginyoses i la seva mirada divertida sobre les famílies i els casaments en fan una de les comèdies més estimades de la literatura. Amb la traducció sempre a la vista, l'estil elegant i irònic de Jane Austen es llegeix amb gust en la llengua que esteu aprenent.

Un gentilhome de la Manxa ha llegit tants llibres de cavalleries que en perd el seny. Amb el nom de don Quixot, surt a córrer món dalt d'un cavall vell i escanyolit, amb Sanxo Panxa, un pagès xerraire i ple de seny, a qui ha promès una illa. El cavaller pren els hostals per castells i els molins de vent per gegants. Divertida i tendra alhora, aquesta novel·la ha deixat una imatge coneguda arreu del món: lluitar contra molins de vent. Sovint es considera la primera novel·la moderna. Amb la traducció sempre a la vista, podeu llegir aquest gran clàssic en la llengua que esteu aprenent.

Una família americana compra un vell castell anglès, encantat des de fa tres segles pel fantasma de Sir Simon. Però els nouvinguts no tenen por de res: esborren la taca de sang que ell fa reaparèixer cada nit, i li ofereixen oli per a les seves cadenes massa sorolloses. Una història de fantasmes a l'inrevés, on és l'espectre qui acaba aterrit, plena d'humor i, a poc a poc, de tendresa. Aquest relat breu d'Oscar Wilde es llegeix d'una tirada en la llengua que esteu aprenent.

Per escapar de les seves obligacions, dos joves de la bona societat londinenca menteixen amb tota la barra. Jack s'inventa un germà que es diu Frank, i es fa dir així cada vegada que va a divertir-se a la ciutat. Algernon, en canvi, s'inventa un amic malalt per fugir dels sopars avorrits. Tot es complica quan dues joves declaren que només es casaran amb un home que es digui Frank. És la comèdia més divertida d'Oscar Wilde, on cada rèplica espurneja d'enginy. Escrita amb diàlegs vius i curts, es llegeix fàcilment en la llengua que esteu aprenent.

En aquest recull de dotze històries, Rudyard Kipling explica a un infant que anomena «Estimat meu» com la balena va tenir la gola, el camell la gepa, el lleopard les taques i l'elefant la trompa. També hi aprenem com es van inventar la primera carta i l'escriptura. Plens de jocs de sons, de tornades i de paraules inventades, aquests contes divertits i entremaliats estan fets per llegir-los en veu alta, als infants i als grans. Curtes i rítmiques, aquestes històries es llegeixen una a una en la llengua que esteu aprenent.

De tornada d'Europa, el doctor Simão Bacamarte s'instal·la a Itaguaí, una petita ciutat del Brasil, i hi obre un asil, la Casa Verda, per estudiar la bogeria amb mètode. Primer hi tanca alguns habitants una mica estranys, després gent respectada, i després tanta gent que l'asil acaba acollint quatre cinquenes parts de la ciutat. Amb una ironia mordaç, Machado de Assis, el més gran escriptor del Brasil, planteja una pregunta que fa somriure i pensar: qui decideix què és normal? Aquest relat breu, ple d'humor, es llegeix d'una tirada en la llengua que esteu aprenent.

Aquests dos contes de Sant Petersburg segueixen cadascun un petit funcionari. Akaki Akàkievitx, un copista de qui es riuen els companys, es priva de tot durant mesos per fer-se fer un capot nou. Kovaliov, en canvi, es desperta un matí sense el nas, i aviat se'l troba pel carrer, d'uniforme i amb un grau superior al seu. Gógol barreja el riure i la compassió, en una ciutat on l'absurd mana. S'atribueix a Dostoievski una frase que s'ha fet cèlebre: «Tots hem sortit d'El capot de Gógol.» Aquests dos relats breus es llegeixen cadascun d'una tirada en la llengua que esteu aprenent.

Criat en un castell de Westfàlia, el jove Càndid aprèn del seu preceptor Pangloss que «tot va pel millor en el millor dels mons possibles». Expulsat per un petó a la bella Cunegunda, travessa la guerra, la Inquisició, el terratrèmol de Lisboa i les colònies d'Amèrica. A cada catàstrofe, Càndid repeteix la lliçó del seu mestre, i Voltaire es riu amb un humor ferotge dels qui ho volen explicar tot. La seva fórmula sobre «el millor dels mons possibles» ha quedat a la memòria de tothom. Els seus capítols molt breus i la seva ironia mordaç en fan un conte que es llegeix fàcilment en la llengua que esteu aprenent.

Nascut a la vora del Tormes, en una família miserable, el petit Lázaro es converteix en el pigall d'un captaire cec, el seu primer amo. Per no morir de gana, aprèn a robar-li: li beu el vi amb una palla i li pispa la llonganissa. Més tard serveix un capellà avar, i després un escuder arruïnat que amaga la seva misèria darrere la roba bonica. Publicat sense nom d'autor el 1554, i després prohibit per la Inquisició, aquest relat breu ple d'astúcia i d'humor negre és la primera novel·la picaresca. Lázaro explica ell mateix les seves aventures, amb picardia, i els seus capítols breus es llegeixen fàcilment en la llengua que esteu aprenent.

Harpagon, un burgès ric obsessionat per la seva arqueta plena d'or, vol casar els seus fills amb partits rics per no gastar res, i casar-se ell mateix amb la jove Mariane. Però el seu fill Cléante estima precisament Mariane, la seva filla Élise estima Valère, i un criat astut ha localitzat l'arqueta. És una de les comèdies més cèlebres de Molière. A França, el seu heroi s'ha convertit en un nom comú, «un harpagon», i el seu crit «Sense dot!» fa riure des de fa més de tres segles. Escrita amb diàlegs vius i plena de malentesos, aquesta obra es llegeix fàcilment en la llengua que esteu aprenent.

En un poble anglès, Emma Woodhouse, jove, bonica, rica i segura d'ella mateixa, es diverteix arreglant els casaments dels altres. Pren sota la seva protecció Harriet, una noia sense fortuna, i decideix trobar-li un marit a la seva manera. Però Emma llegeix malament els cors, començant pel seu. Una comèdia plena de malentesos, on Jane Austen es riu amb tendresa de la seva heroïna, i on riem dels seus errors abans de reconèixer-nos-hi. Els seus diàlegs plens d'enginy es llegeixen amb gust en la llengua que esteu aprenent.

Silvia s'ha de casar amb Dorante, a qui no ha vist mai. Per observar-lo sense que la reconegui, pren el lloc de la seva criada Lisette. Però Dorante ha tingut exactament la mateixa idea, i arriba disfressat de criat. Llavors cadascun s'enamora de qui creu que és un servent, i ja no sap què fer amb el seu cor. És la comèdia més cèlebre de Marivaux, un joc molt fi de màscares i de sentiments. El seu autor fins i tot va donar una paraula a la llengua francesa: el «marivaudage», aquest galanteig enginyós i delicat. Escrita amb diàlegs vius i curts, es llegeix fàcilment en la llengua que esteu aprenent.

A Nàpols, mentre els seus pares són fora, Octave i Léandre s'han enamorat. Però aquests dos vells avars no acceptarien mai l'elecció dels seus fills. El criat Scapin els treu del mal pas inventant astúcia rere astúcia per enganyar els pares, fins a tancar-ne un dins d'un sac per apallissar-lo. Farsa i enginy es barregen en aquesta comèdia, on Molière va escriure una de les seves rèpliques més cèlebres: «Què dimonis anava a fer en aquella galera?» Escrita amb diàlegs vius i curts, es llegeix fàcilment en la llengua que esteu aprenent.

Aquest recull explica en prosa catorze comèdies i tragicomèdies de Shakespeare. Hi trobem el mag exiliat de «La tempesta» a la seva illa, els follets que sembren el desordre al bosc d'Atenes, el mercader de Venècia davant del seu usurer, uns bessons que tothom confon constantment i una noia disfressada de noi. Escrites el 1807 per Mary Lamb per als lectors joves, aquestes històries plenes de malentesos, de disfresses i de finals feliços són una porta d'entrada molt dolça a Shakespeare. Cada conte, breu i clar, es llegeix d'una tirada en la llengua que esteu aprenent.

Aquest recull aplega dinou contes còmics. En el primer, a Chelsea, Annette Brougham, una jove pianista que compon un vals, puja a queixar-se al seu veí de dalt, un pintor que pica a terra cada vegada que ella toca. Les altres històries van de les cases de camp angleses a Nova York. Hi trobem enamorats maldestres, un majordom temut, un nedador extraordinari i fins i tot un cavaller de la Taula Rodona, de la mà de P. G. Wodehouse, un dels grans mestres de l'humor anglès. Cada conte es llegeix d'una tirada en la llengua que esteu aprenent.

A la petita ciutat de Tilling, Miss Mapp no deixa passar res. Des de la finestra, vigila el carrer, apunta les anades i vingudes dels veïns, i de cada detall en treu una història, sovint falsa. Entre partides de bridge, invitacions a prendre el te i petites gelosies, fa una guerra silenciosa per continuar sent la reina de la ciutat. E. F. Benson es riu amb tendresa d'aquestes vides minúscules, on la menor bajanada es converteix en un afer d'estat. Miss Mapp s'ha convertit en una figura de culte de l'humor britànic. Amb els seus diàlegs punyents i el seu to lleuger, aquesta novel·la es llegeix fàcilment en la llengua que esteu aprenent.

Franc fins a la brutalitat, un jove de Tòquio accepta una plaça de professor de matemàtiques en una petita ciutat de Shikoku. Des de la seva primera nit de guàrdia a l'escola, els alumnes li fiquen llagostes al llit. Els seus companys resulten encara més falsos, i ell els posa sobrenoms, com «Camisa Vermella». Incapaç tant de mentir com de calcular, pren partit i es fa enemics. És una de les novel·les més estimades del Japó: el seu autor, Natsume Sōseki, havia ensenyat ell mateix a Matsuyama, i la ciutat n'ha fet el seu heroi. Explicada pel mateix heroi, amb humor i franquesa, aquesta novel·la breu es llegeix fàcilment en la llengua que esteu aprenent.

Instal·lat en un vell molí de Provença, Daudet escriu als seus lectors parisencs les històries de la terra. Hi trobem la cabra del senyor Seguin, que somia amb la llibertat a la muntanya, el rector de Cucugnan, que fa tremolar els seus feligresos amb un sermó sobre l'infern, i el pare Gaucher, l'elixir del qual fa la fortuna del seu convent. Entre la farsa, la llegenda i la melangia, aquests contes els coneixen generacions d'infants, i a cada pàgina s'hi senten el sol i el mestral. Breus, escrits amb un estil senzill i musical, es llegeixen un a un en la llengua que esteu aprenent.

Txítxikov arriba a una ciutat de província, encanta tota la bona societat i visita els propietaris dels voltants. Els proposa un negoci estrany: comprar-los els serfs morts. Aquests pagesos han mort des de l'últim cens, però encara figuren als registres, i els seus amos encara paguen l'impost per ells. De finca en finca desfilen l'avar, el grosser, la vídua desconfiada i el somiador: Gógol en treu una galeria de retrats irresistibles, i una de les novel·les més divertides de la literatura russa. Amb la traducció sempre a la vista, aquesta novel·la plena d'humor es llegeix amb gust en la llengua que esteu aprenent.