Catàleg complet

Després de divuit anys de presó a la Bastilla, el doctor Manette és alliberat i retroba la seva filla Lucie, que el creia mort. A Londres, Lucie coneix dos homes que s'assemblen estranyament: Charles Darnay, un aristòcrata francès que ha renunciat al seu nom, i Sydney Carton, un advocat brillant però desenganyat. Aviat esclata la Revolució i els arrossega tots cap a París. La seva primera frase, «Era el millor dels temps, era el pitjor dels temps», és una de les més cèlebres de la literatura, i el seu final encara commou els lectors. Plena de suspens i de cops d'efecte, la novel·la es llegeix amb passió en la llengua que esteu aprenent.

A l'Amèrica dels feliços anys vint, el misteriós Jay Gatsby fa cada cap de setmana unes festes immenses a la seva mansió vora l'aigua. El seu jove veí descobreix a poc a poc què s'amaga darrere d'aquest luxe: un amor de joventut que Gatsby no ha oblidat mai. Més enllà de la història d'amor, aquesta novel·la breu de Fitzgerald fa un retrat crític d'una societat fascinada pels diners i les aparences. Fitzgerald escriu amb elegància i claredat, i la seva novel·la es llegeix amb gust en la llengua que esteu aprenent.

Al camp anglès, la senyora Bennet només té una idea al cap: casar les seves cinc filles. L'arribada al veïnat del senyor Bingley, un jove ric, l'omple d'alegria, però el seu amic, el senyor Darcy, es mostra fred i altiu des del primer ball. Elizabeth, la segona de les germanes, viva i burleta, li agafa mania de seguida. Les seves rèpliques enginyoses i la seva mirada divertida sobre les famílies i els casaments en fan una de les comèdies més estimades de la literatura. Amb la traducció sempre a la vista, l'estil elegant i irònic de Jane Austen es llegeix amb gust en la llengua que esteu aprenent.

Un germà i una germana, a l'Illa del Príncep Eduard, esperaven un noi de l'orfenat perquè els ajudés a la granja. Qui arriba és una nena pèl-roja: Anne, xerraire, somiadora i plena d'imaginació. Capgira la vida tranquil·la de Green Gables, i a poc a poc conquereix el cor de tothom. Una novel·la lluminosa i plena d'humor sobre la infància, l'amistat i la necessitat de ser estimat, que fa somiar generacions de lectors. Els seus diàlegs vius en fan una lectura agradable en la llengua que esteu aprenent.

Del 1793 al 1795, l'escriptora anglesa Mary Wollstonecraft escriu gairebé cada dia a Gilbert Imlay, l'americà que estima. Tot comença a París, durant la Revolució: per escapar de la presó que amenaça els anglesos, es fa dir «Madame Imlay». Però Imlay marxa sovint, i ella li escriu des del Havre, on neix la seva filla Fanny, i després des de Suècia i Noruega. Aquestes cartes íntimes mostren l'autora de la «Vindicació dels drets de la dona» tal com era: una dona lliure, que diu francament què espera de l'amor. Tendres, vives, de vegades burletes, es llegeixen una a una, al vostre ritme, en la llengua que esteu aprenent.

A Atenes, el poeta Agató celebra la seva victòria al concurs de tragèdia. Els seus convidats, entre ells Sòcrates, decideixen passar la vetllada fent, cadascun al seu torn, l'elogi de l'Amor. El poeta còmic Aristòfanes explica així que antigament els humans eren dobles, i que, partits en dos per Zeus, des de llavors busquen la seva meitat. D'aquest diàleg ve l'expressió «amor platònic». Les seves preguntes encara parlen a tothom: per què estimem, i què busquem de debò en l'altre? Escrit com una conversa entre amics, amb la traducció sempre a la vista, aquest diàleg breu es llegeix en la llengua que esteu aprenent.

Òrfena, maltractada per la seva tia i després criada en un internat sever, Jane Eyre es converteix en institutriu al castell de Thornfield. Hi coneix el seu amo, Mr. Rochester, un home fosc i imprevisible, de qui s'enamora. Però la casa amaga un secret, i a la nit ressonen sorolls estranys pels passadissos. Una gran història d'amor i de misteri, amb una heroïna que es nega a renunciar a la seva llibertat i a la seva dignitat. Jane explica ella mateixa la seva història, com una confidència, i la novel·la es llegeix amb passió en la llengua que esteu aprenent.

Aquest recull aplega cinc contes anglesos del temps de la reina Victòria, tots dedicats a l'amor i al matrimoni. A Venècia, un pintor paralitzat només veu la seva jove veïna pel seu reflex a l'aigua del canal. En un poble de Devon, Patience, la filla del pastor, que sempre diu el que pensa, veu arribar un capità ric de Londres. Els altres relats segueixen un criador d'ovelles, un pescador molt tímid i un jove poeta, cadascun enamorat d'una dona. Cinc autors, entre ells Anthony Trollope, miren l'amor amb tendresa o amb ironia. Són històries curtes, i cadascuna es llegeix d'una tirada en la llengua que esteu aprenent.

A Viena, un escriptor famós torna a casa el dia del seu aniversari i hi troba una carta llarga, sense nom ni adreça. Una dona li explica la seva vida: l'estima des dels tretze anys, des del dia que ell va venir a viure al pis del davant del seu. Al llarg dels anys, se l'ha trobada moltes vegades, sense reconèixer-la mai. Qui és aquesta desconeguda, i per què li escriu ara? Aquest relat breu de Stefan Zweig és una de les històries d'amor no correspost més belles. Escrit com una confidència, amb una sola veu, es llegeix d'una tirada en la llengua que esteu aprenent.

El 1625, el jove d'Artagnan deixa la seva Gascunya per anar a París, amb un cavall ridícul i una carta per al capità dels mosqueters del rei. Des del primer dia, desafia a duel tres mosqueters, Athos, Porthos i Aramis, que es converteixen en els seus amics per a tota la vida. Junts, defensen la reina contra el cardenal Richelieu i la temible Milady. Duels, cavalcades i conspiracions: la gran novel·la de capa i espasa, i una de les històries d'amistat més belles de la literatura. Plena d'humor, d'acció i de diàlegs vius, es llegeix fàcilment en la llengua que esteu aprenent.

A París, un fantasma ronda per l'Òpera: exigeix que li reservin la llotja número 5 i amenaça els directors per carta. Christine Daaé, una jove cantant sueca, pren d'amagat lliçons amb una veu misteriosa que ella anomena l'Àngel de la música. El seu amic d'infància, el vescomte Raoul de Chagny, vol descobrir qui s'amaga darrere d'aquesta veu. Una aranya de llums que cau en plena funció, una màscara, uns soterranis sota l'escenari: Gaston Leroux va crear un personatge famós arreu del món, alhora terrible i commovedor. Construïda com una investigació, plena de suspens, la novel·la es llegeix fàcilment en la llengua que esteu aprenent.

Al nord d'Anglaterra, el senyor Earnshaw porta un dia a casa un nen trobat als carrers de Liverpool: Heathcliff. El nen creix a la vella masia de Cims Borrascosos amb Catherine, la filla de la casa, que ja no se separa d'ell. Però Catherine es decanta per Edgar Linton, el veí ric de la vall, i Heathcliff, ferit, no perdona. Emily Brontë només va escriure aquesta novel·la, i hi explica un dels amors més cèlebres de la literatura: un amor fosc i violent, més fort que la raó. La història, explicada en bona part per la criada Nelly Dean, com a la vora del foc, es llegeix amb passió en la llengua que esteu aprenent.

Durant la Primera Guerra Mundial, Frederic Henry, un jove americà, condueix ambulàncies per a l'exèrcit italià al front de muntanya. Hi coneix Catherine Barkley, una infermera anglesa. Ferit, el curen en un hospital de Milà, i la seva aventura es converteix en un gran amor. Hemingway mateix havia conduït ambulàncies en aquest front, havia estat ferit i havia estimat una infermera. Explica la guerra sense heroisme, i un amor que intenta escapar de la guerra. Les seves frases curtes i senzilles, i els seus nombrosos diàlegs, la fan fàcil de llegir en la llengua que esteu aprenent.

A Roma, sota l'emperador Neró, el jove patrici Vinici s'enamora de Lígia, una princesa estrangera criada en una família romana. Acostumat a obtenir-ho tot, la vol prendre per la força, però ella se li escapa, i ell descobreix que és cristiana. Quan Roma crema i Neró busca culpables, els cristians són llançats a les feres de l'arena. Aquesta gran novel·la d'amor i d'aventures va fer conèixer el seu autor arreu del món, i Sienkiewicz va rebre el premi Nobel el 1905. El títol ve d'una pregunta cèlebre: «Quo vadis, Domine?», «On vas, Senyor?» Plena d'acció i de grans escenes, la novel·la es llegeix amb passió en la llengua que esteu aprenent.

A Edimburg, el 1751, el jove David Balfour acaba de rebre la seva herència. Vol declarar per salvar un innocent acusat d'un assassinat polític, però els homes del poder ja han triat el seu culpable, i volen impedir que David parli. Al mateix temps, coneix Catriona Drummond, una noia de les Highlands de caràcter fort. Conspiracions, perills i una història d'amor es barregen a l'Escòcia agitada del segle XVIII, on David retroba Alan Breck, el seu amic rebel i fanfarró. Explicada pel mateix David, amb molts diàlegs, es llegeix amb gust en la llengua que esteu aprenent.

En un poble anglès, Emma Woodhouse, jove, bonica, rica i segura d'ella mateixa, es diverteix arreglant els casaments dels altres. Pren sota la seva protecció Harriet, una noia sense fortuna, i decideix trobar-li un marit a la seva manera. Però Emma llegeix malament els cors, començant pel seu. Una comèdia plena de malentesos, on Jane Austen es riu amb tendresa de la seva heroïna, i on riem dels seus errors abans de reconèixer-nos-hi. Els seus diàlegs plens d'enginy es llegeixen amb gust en la llengua que esteu aprenent.

Fill d'un serrador del Jura, Julien Sorel és pobre, orgullós i ambiciós, i admira Napoleó en secret. Contractat com a preceptor a casa de l'alcalde de Verrières, sedueix la seva dona, Madame de Rênal. Després, del seminari de Besançon fins al palau parisenc del marquès de La Mole, s'enfila en una societat que el menysprea. És la gran novel·la de Stendhal sobre l'ambició i l'amor. Julien, sol contra tota una societat, és un dels herois més fascinants de la literatura. Amb la traducció sempre a la vista, podeu llegir aquesta obra mestra en la llengua que esteu aprenent.

El jove Werther s'instal·la en un poble tranquil d'Alemanya. En un ball, coneix Carlota, una jove lluminosa que té cura dels seus germanets, però que ja està promesa a un altre. En les cartes que escriu al seu amic Wilhelm, Werther explica la seva felicitat, i després el seu turment. Aquesta novel·la breu va fer famós Goethe d'un dia per l'altre. Tota Europa es va apassionar per Werther, fins al punt que alguns joves es van posar a portar, com ell, una jaqueta blava i una armilla groga. Escrita en forma de cartes, es llegeix fàcilment en la llengua que esteu aprenent.

A Andalusia, un viatger erudit es troba amb un bandit buscat per la justícia, don José, i després, a Còrdova, una gitana que diu la bonaventura: Carmen. Mesos més tard, retroba don José a la presó, la vigília de la seva execució, i l'escolta explicar la seva vida. Jove soldat amb un bon futur, don José ho va perdre tot el dia que va topar amb Carmen. Lliure i insolent, Carmen no cedeix davant de ningú: s'ha convertit en una de les heroïnes més famoses del món, fins al punt que el seu nom tot sol evoca la passió. Aquest relat breu es llegeix d'una tirada en la llengua que esteu aprenent.

Al segle XIX, el veler que porta dos cosins de vuit anys, Dick i Emmeline, cap a San Francisco s'incendia en ple Pacífic. Els nens fugen en una barca amb Paddy Button, un vell mariner irlandès, i la boira els separa de les altres barques. Arriben a una illa deserta, envoltada d'un escull de corall que protegeix una llacuna blava, on Paddy pesca, cuina i vetlla per ells. Passen els anys: sense escola ni societat que els expliqui el món, els nens creixen en llibertat. Ja adolescents, Dick i Emmeline veuen com canvien els seus sentiments. Una novel·la d'aventures sobre la natura, la innocència i el descobriment de l'amor. La seva història captivadora es llegeix fàcilment en la llengua que esteu aprenent.

Als disset anys, el cavaller Des Grieux, un jove de bona família, coneix a Amiens la bella Manon Lescaut, que porten al convent. Fuig de seguida amb ella i ho deixa tot per ella: la seva família, la seva fortuna, el seu honor. Entre fugides, trampes al joc i estades a la presó, la seguirà fins a Louisiana. Manon estima Des Grieux, però també estima el luxe, i aquí rau tot el seu misteri: mai no se sap si el traïrà o si el seguirà. Publicat el 1731, aquest relat continua sent una de les històries de passió més belles de la literatura. Explicat pel mateix Des Grieux, es llegeix d'una tirada en la llengua que esteu aprenent.

Catherine Morland, de disset anys, filla d'un pastor, adora les novel·les de terror. De viatge a Bath, la ciutat dels balls i de les aigües, fa amistat amb l'encantadora Isabella Thorpe i amb Henry Tilney, un jove pastor ple d'humor. Quan el pare d'Henry la convida a la seva vella abadia de Northanger, Catherine creu que viu una de les seves novel·les: nit de tempesta, papers amagats en un moble antic, mort misteriosa de la senyora Tilney. Jane Austen s'hi riu amablement de les novel·les de moda del seu temps, i de tot el que pot inventar la imaginació. El seu humor i els seus diàlegs vius en fan una lectura molt divertida en la llengua que esteu aprenent.

Jonathan Harker, un jove notari, viatja a Transsilvània per tancar la venda d'una propietat prop de Londres al comte Dràcula. Al castell aïllat, s'adona que el seu amfitrió no menja mai, no es deixa veure mai de dia i no es reflecteix al mirall. Aviat, Jonathan entén que és presoner. És la novel·la que va crear el vampir més famós, i que en va fixar per sempre la imatge: el castell, la nit, els ullals i la por a l'aguait. Explicada a través de diaris íntims i de cartes, es llegeix com una novel·la de suspens en la llengua que esteu aprenent.

Perdican, que acaba de doctorar-se, torna al castell del seu pare, que el vol casar amb la seva cosina Camille, tot just sortida del convent. Camille el rebutja. Per picar-la, Perdican fa veure que festeja Rosette, una jove pagesa, i el joc d'orgull entre els dos cosins es fa cada vegada més perillós. Entre rialles i llàgrimes, aquesta obra de Musset conté una de les tirades més belles sobre l'amor, i el seu títol s'ha convertit en una expressió francesa: amb l'amor no s'hi juga. Escrita amb diàlegs vius i curts, es llegeix d'una tirada en la llengua que esteu aprenent.