Catàleg complet

L'Alícia, una nena curiosa, segueix un conill blanc que té molta pressa i cau en un cau que la porta a un país estrany. Allà creix, s'empetiteix, i es troba amb el Gat de Cheshire, el Barreter Boig i una reina que vol tallar tots els caps. Entre el somni i l'absurd, aquest conte juga sense parar amb les paraules i amb la lògica, i es llegeix amb el mateix gust a qualsevol edat. Les seves frases senzilles i els seus diàlegs vius en fan un primer clàssic ideal per llegir en la llengua que esteu aprenent.

Arsène Lupin, el lladre de guant blanc, roba joies i quadres als més rics amb elegància i humor, i es burla de la policia. Fins i tot de vegades avisa les seves víctimes abans d'actuar, i s'escapa sempre dels qui el persegueixen. Astúcies, disfresses i cops d'efecte: mai no se sap on apareixerà, ni amb quina cara. El seu to viu i lleuger en fa una lectura molt divertida en la llengua que esteu aprenent.

Al camp anglès, la senyora Bennet només té una idea al cap: casar les seves cinc filles. L'arribada al veïnat del senyor Bingley, un jove ric, l'omple d'alegria, però el seu amic, el senyor Darcy, es mostra fred i altiu des del primer ball. Elizabeth, la segona de les germanes, viva i burleta, li agafa mania de seguida. Les seves rèpliques enginyoses i la seva mirada divertida sobre les famílies i els casaments en fan una de les comèdies més estimades de la literatura. Amb la traducció sempre a la vista, l'estil elegant i irònic de Jane Austen es llegeix amb gust en la llengua que esteu aprenent.

Un gentilhome de la Manxa ha llegit tants llibres de cavalleries que en perd el seny. Amb el nom de don Quixot, surt a córrer món dalt d'un cavall vell i escanyolit, amb Sanxo Panxa, un pagès xerraire i ple de seny, a qui ha promès una illa. El cavaller pren els hostals per castells i els molins de vent per gegants. Divertida i tendra alhora, aquesta novel·la ha deixat una imatge coneguda arreu del món: lluitar contra molins de vent. Sovint es considera la primera novel·la moderna. Amb la traducció sempre a la vista, podeu llegir aquest gran clàssic en la llengua que esteu aprenent.

A Londres, el 1872, Phileas Fogg, un cavaller anglès molt metòdic, aposta una fortuna que farà la volta al món en vuitanta dies. Se'n va aquell mateix vespre amb Passepartout, el seu nou criat, un francès molt espavilat. L'inspector Fix es llança a perseguir-los, convençut que té davant un lladre. En transatlàntic, en tren i fins i tot a llom d'elefant, Fogg lluita contra el rellotge, i els imprevistos s'encadenen fins a l'última pàgina. Plena de ritme i d'humor, la novel·la es llegeix fàcilment en la llengua que esteu aprenent.

Una família americana compra un vell castell anglès, encantat des de fa tres segles pel fantasma de Sir Simon. Però els nouvinguts no tenen por de res: esborren la taca de sang que ell fa reaparèixer cada nit, i li ofereixen oli per a les seves cadenes massa sorolloses. Una història de fantasmes a l'inrevés, on és l'espectre qui acaba aterrit, plena d'humor i, a poc a poc, de tendresa. Aquest relat breu d'Oscar Wilde es llegeix d'una tirada en la llengua que esteu aprenent.

A la vora del Mississipí, Tom Sawyer, un noi entremaliat criat per la seva tia Polly, prefereix l'aventura a l'escola. Castigat, ha de pintar de blanc una tanca molt llarga, i s'ho fa venir bé perquè els seus companys li donin els seus tresors a canvi de poder pintar en lloc seu. Una nit, amb el seu amic Huckleberry Finn, presencia en secret un assassinat al cementiri. Una fugida a una illa, la recerca d'un tresor, una cova on es perden: és la gran novel·la de la infància lliure, divertida i una mica esgarrifosa, que no s'oblida. Plena d'humor i de diàlegs vius, es llegeix fàcilment en la llengua que esteu aprenent.

Per escapar de les seves obligacions, dos joves de la bona societat londinenca menteixen amb tota la barra. Jack s'inventa un germà que es diu Frank, i es fa dir així cada vegada que va a divertir-se a la ciutat. Algernon, en canvi, s'inventa un amic malalt per fugir dels sopars avorrits. Tot es complica quan dues joves declaren que només es casaran amb un home que es digui Frank. És la comèdia més divertida d'Oscar Wilde, on cada rèplica espurneja d'enginy. Escrita amb diàlegs vius i curts, es llegeix fàcilment en la llengua que esteu aprenent.

En un poblet de la vall de l'Hudson, expliquen que un genet sense cap galopa de nit pels camins. Ichabod Crane, un mestre d'escola prim i molt supersticiós, festeja la filla d'un granger ric del poble, sota la mirada d'un rival molt més fornit que ell. Alhora divertit i inquietant, aquest relat breu és una de les històries de fantasmes més cèlebres d'Amèrica, perfecta per a un vespre de tardor. Es llegeix d'una tirada en la llengua que esteu aprenent.

En aquest recull de dotze històries, Rudyard Kipling explica a un infant que anomena «Estimat meu» com la balena va tenir la gola, el camell la gepa, el lleopard les taques i l'elefant la trompa. També hi aprenem com es van inventar la primera carta i l'escriptura. Plens de jocs de sons, de tornades i de paraules inventades, aquests contes divertits i entremaliats estan fets per llegir-los en veu alta, als infants i als grans. Curtes i rítmiques, aquestes històries es llegeixen una a una en la llengua que esteu aprenent.

De tornada d'Europa, el doctor Simão Bacamarte s'instal·la a Itaguaí, una petita ciutat del Brasil, i hi obre un asil, la Casa Verda, per estudiar la bogeria amb mètode. Primer hi tanca alguns habitants una mica estranys, després gent respectada, i després tanta gent que l'asil acaba acollint quatre cinquenes parts de la ciutat. Amb una ironia mordaç, Machado de Assis, el més gran escriptor del Brasil, planteja una pregunta que fa somriure i pensar: qui decideix què és normal? Aquest relat breu, ple d'humor, es llegeix d'una tirada en la llengua que esteu aprenent.

Aquests dos contes de Sant Petersburg segueixen cadascun un petit funcionari. Akaki Akàkievitx, un copista de qui es riuen els companys, es priva de tot durant mesos per fer-se fer un capot nou. Kovaliov, en canvi, es desperta un matí sense el nas, i aviat se'l troba pel carrer, d'uniforme i amb un grau superior al seu. Gógol barreja el riure i la compassió, en una ciutat on l'absurd mana. S'atribueix a Dostoievski una frase que s'ha fet cèlebre: «Tots hem sortit d'El capot de Gógol.» Aquests dos relats breus es llegeixen cadascun d'una tirada en la llengua que esteu aprenent.

Criat en un castell de Westfàlia, el jove Càndid aprèn del seu preceptor Pangloss que «tot va pel millor en el millor dels mons possibles». Expulsat per un petó a la bella Cunegunda, travessa la guerra, la Inquisició, el terratrèmol de Lisboa i les colònies d'Amèrica. A cada catàstrofe, Càndid repeteix la lliçó del seu mestre, i Voltaire es riu amb un humor ferotge dels qui ho volen explicar tot. La seva fórmula sobre «el millor dels mons possibles» ha quedat a la memòria de tothom. Els seus capítols molt breus i la seva ironia mordaç en fan un conte que es llegeix fàcilment en la llengua que esteu aprenent.

El 1625, el jove d'Artagnan deixa la seva Gascunya per anar a París, amb un cavall ridícul i una carta per al capità dels mosqueters del rei. Des del primer dia, desafia a duel tres mosqueters, Athos, Porthos i Aramis, que es converteixen en els seus amics per a tota la vida. Junts, defensen la reina contra el cardenal Richelieu i la temible Milady. Duels, cavalcades i conspiracions: la gran novel·la de capa i espasa, i una de les històries d'amistat més belles de la literatura. Plena d'humor, d'acció i de diàlegs vius, es llegeix fàcilment en la llengua que esteu aprenent.

A Cranford, una petita ciutat de províncies, gairebé totes les cases les porten senyores, sovint pobres, que mai no parlen de diners. La narradora, Mary Smith, hi passa llargues temporades a casa de Miss Matty, la filla tímida i molt bona del difunt pastor. Hi trobem una vaca vestida de franel·la, un amor rebutjat temps enrere i una por als lladres que s'escampa per tota la ciutat. Elizabeth Gaskell explica aquestes vides petites amb un humor tendre. Un llibre divertit i commovedor sobre la bondat discreta i l'ajuda mútua. Fet d'escenes curtes, com si fossin visites, es llegeix fàcilment en la llengua que esteu aprenent.

Per escapar del seu pare, un borratxo violent, i de la vídua que vol fer d'ell un noi ben educat, Huckleberry Finn fa creure que ha mort. Baixa pel Mississipí en un rai amb Jim, un esclau fugitiu. Al llarg del riu, es troben amb estafadors, famílies enemigues i ciutats plenes de perills. Huck explica ell mateix, amb les seves paraules de marrec, una amistat que capgira tot el que li han ensenyat. Hemingway deia que tota la literatura americana moderna venia d'aquest llibre. Amb la traducció sempre a la vista, la parla saborosa de Huck i les seves aventures es llegeixen amb gust en la llengua que esteu aprenent.

Després d'un naufragi, Gulliver, metge de vaixell, es desperta en una platja, lligat a terra amb uns lligams minúsculs: és al país dels liliputencs, un poble de quinze centímetres d'alçada. En altres viatges, serà ell el petitó al país dels gegants, i després descobrirà una illa voladora i un país governat per cavalls dotats de raó. Sota el seu aire de conte meravellós, és una sàtira plena d'humor dels homes i de les seves baralles. El llibre fins i tot ha deixat una paraula al diccionari: «liliputenc». Gulliver explica els seus viatges com un diari de bord, i aquest gran clàssic es llegeix amb gust en la llengua que esteu aprenent.

Nascut a la vora del Tormes, en una família miserable, el petit Lázaro es converteix en el pigall d'un captaire cec, el seu primer amo. Per no morir de gana, aprèn a robar-li: li beu el vi amb una palla i li pispa la llonganissa. Més tard serveix un capellà avar, i després un escuder arruïnat que amaga la seva misèria darrere la roba bonica. Publicat sense nom d'autor el 1554, i després prohibit per la Inquisició, aquest relat breu ple d'astúcia i d'humor negre és la primera novel·la picaresca. Lázaro explica ell mateix les seves aventures, amb picardia, i els seus capítols breus es llegeixen fàcilment en la llengua que esteu aprenent.

Harpagon, un burgès ric obsessionat per la seva arqueta plena d'or, vol casar els seus fills amb partits rics per no gastar res, i casar-se ell mateix amb la jove Mariane. Però el seu fill Cléante estima precisament Mariane, la seva filla Élise estima Valère, i un criat astut ha localitzat l'arqueta. És una de les comèdies més cèlebres de Molière. A França, el seu heroi s'ha convertit en un nom comú, «un harpagon», i el seu crit «Sense dot!» fa riure des de fa més de tres segles. Escrita amb diàlegs vius i plena de malentesos, aquesta obra es llegeix fàcilment en la llengua que esteu aprenent.

Un vespre d'hivern, l'Alícia travessa el mirall del saló i descobreix una casa on tot està al revés. A fora, el camp forma un immens tauler d'escacs, que l'Alícia ha de travessar casella rere casella per arribar a ser reina. Pel camí es troba amb Tweedledum i Tweedledee, Humpty Dumpty assegut al seu mur, i una Reina Vermella que corre sense parar per quedar-se al mateix lloc. En aquesta continuació d'«Alícia al país de les meravelles», els jocs amb les paraules i amb la lògica són encara més nombrosos. Aquí és on apareix el cèlebre poema del «Jabberwocky». Les seves frases senzilles i els seus diàlegs vius en fan un clàssic ideal per llegir en la llengua que esteu aprenent.

En un poble anglès, Emma Woodhouse, jove, bonica, rica i segura d'ella mateixa, es diverteix arreglant els casaments dels altres. Pren sota la seva protecció Harriet, una noia sense fortuna, i decideix trobar-li un marit a la seva manera. Però Emma llegeix malament els cors, començant pel seu. Una comèdia plena de malentesos, on Jane Austen es riu amb tendresa de la seva heroïna, i on riem dels seus errors abans de reconèixer-nos-hi. Els seus diàlegs plens d'enginy es llegeixen amb gust en la llengua que esteu aprenent.

A la selva que voreja el riu Paranà, els animals parlen, treballen i es barallen. En aquests vuit contes, una tortuga gegant porta fins a la ciutat l'home que l'havia curada, uns flamencs van al ball amb mitges de pell de serp, i els cocodrils declaren la guerra a un vaixell. Horacio Quiroga va escriure aquestes històries per als seus fills, a la selva on vivia. Són divertides, de vegades cruels, i una d'elles explica per què els flamencs tenen les potes vermelles. Breus i escrits amb frases senzilles, aquests contes es llegeixen un a un en la llengua que esteu aprenent.

Catherine Morland, de disset anys, filla d'un pastor, adora les novel·les de terror. De viatge a Bath, la ciutat dels balls i de les aigües, fa amistat amb l'encantadora Isabella Thorpe i amb Henry Tilney, un jove pastor ple d'humor. Quan el pare d'Henry la convida a la seva vella abadia de Northanger, Catherine creu que viu una de les seves novel·les: nit de tempesta, papers amagats en un moble antic, mort misteriosa de la senyora Tilney. Jane Austen s'hi riu amablement de les novel·les de moda del seu temps, i de tot el que pot inventar la imaginació. El seu humor i els seus diàlegs vius en fan una lectura molt divertida en la llengua que esteu aprenent.

Silvia s'ha de casar amb Dorante, a qui no ha vist mai. Per observar-lo sense que la reconegui, pren el lloc de la seva criada Lisette. Però Dorante ha tingut exactament la mateixa idea, i arriba disfressat de criat. Llavors cadascun s'enamora de qui creu que és un servent, i ja no sap què fer amb el seu cor. És la comèdia més cèlebre de Marivaux, un joc molt fi de màscares i de sentiments. El seu autor fins i tot va donar una paraula a la llengua francesa: el «marivaudage», aquest galanteig enginyós i delicat. Escrita amb diàlegs vius i curts, es llegeix fàcilment en la llengua que esteu aprenent.