Zov Cthulhua

«D’aquests grans poders o éssers és concebible que en sobrevisqui alguna cosa...

“Of such great powers or beings there may be conceivably a survival ...

una supervivència d’un període immensament remot en què...

a survival of a hugely remote period when ...

la consciència es manifestava,

consciousness was manifested,

potser,

perhaps,

en figures i formes fa molt de temps retirades davant la marea de la humanitat que avançava...

in shapes and forms long since withdrawn before the tide of advancing humanity ...

formes de les quals només la poesia i la llegenda han copsat un record fugisser, i les han anomenades déus,

forms of which poetry and legend alone have caught a flying memory and called them gods,

monstres,

monsters,

éssers mítics de tota mena i condició...»

mythical beings of all sorts and kinds....”

—Algernon Blackwood.

—Algernon Blackwood.

1.

1.

L’horror en argila.

The Horror in Clay.

La cosa més misericordiosa del món,

The most merciful thing in the world,

al meu entendre,

I think,

és la incapacitat de la ment humana per correlacionar tot el seu contingut.

is the inability of the human mind to correlate all its contents.

Vivim en una plàcida illa d’ignorància enmig de negres mars d’infinitud,

We live on a placid island of ignorance in the midst of black seas of infinity,

i no estava previst que navegàssim gaire lluny.

and it was not meant that we should voyage far.

Les ciències,

The sciences,

cadascuna forcejant en la seva pròpia direcció,

each straining in its own direction,

ens han fet poc mal fins ara;

have hitherto harmed us little;

però algun dia la unió de sabers dissociats obrirà unes perspectives tan terrorífiques de la realitat,

but some day the piecing together of dissociated knowledge will open up such terrifying vistas of reality,

i de la nostra espaventable posició en ella,

and of our frightful position therein,

que o bé ens tornarem bojos per la revelació o bé fugirem de la llum mortífera cap a la pau i la seguretat d’una nova edat de foscor.

that we shall either go mad from the revelation or flee from the deadly light into the peace and safety of a new dark age.

Els teòsofs han endevinat l’esglaiadora grandesa del cicle còsmic dins el qual el nostre món i la raça humana no són sinó incidents transitoris.

Theosophists have guessed at the awesome grandeur of the cosmic cycle wherein our world and human race form transient incidents.

Han insinuat estranyes supervivències en termes que glaçarien la sang si no anessin emmascarats per un optimisme insuls.

They have hinted at strange survivals in terms which would freeze the blood if not masked by a bland optimism.

Però no és d’ells que va venir l’única besllum d’eons prohibits que em gela quan hi penso i em torna boig quan hi somio.

But it is not from them that there came the single glimpse of forbidden eons which chills me when I think of it and maddens me when I dream of it.

Aquella besllum,

That glimpse,

com totes les besllums temibles de la veritat,

like all dread glimpses of truth,

brollà d’una unió accidental de coses separades:

flashed out from an accidental piecing together of separated things —

en aquest cas, una vella nota de diari i els apunts d’un professor mort.

in this case an old newspaper item and the notes of a dead professor.

Espero que ningú més no arribi a completar aquesta unió;

I hope that no one else will accomplish this piecing out;

certament,

certainly,

si jo visc,

if I live,

mai no aportaré conscientment cap anella a una cadena tan horrible.

I shall never knowingly supply a link in so hideous a chain.

Crec que el professor,

I think that the professor,

també ell,

too,

tenia la intenció de callar sobre la part que coneixia,

intended to keep silent regarding the part he knew,

i que hauria destruït els seus apunts si no l’hagués sorprès una mort sobtada.

and that he would have destroyed his notes had not sudden death seized him.