Overtalelse

Capítol I.

Chapter I.

Sir Walter Elliot, de Kellynch Hall, al comtat de Somerset, era un home que, per pur entreteniment, no obria mai cap altre llibre que no fos el Baronetage; allà hi trobava ocupació per a una hora ociosa i consol per a una hora d’aflicció; allà les seves facultats es desvetllaven en admiració i respecte contemplant el reduït romanent de les patents més antigues; allà qualsevol sensació desagradable, nascuda dels afers domèstics, es convertia naturalment en llàstima i menyspreu a mesura que fullejava les creacions gairebé inacabables del segle passat; i allà, si cap altra pàgina no tenia poder damunt seu, podia llegir la seva pròpia història amb un interès que no defallia mai. Aquesta era la pàgina per la qual el volum predilecte s’obria sempre:

Sir Walter Elliot, of Kellynch Hall, in Somersetshire, was a man who, for his own amusement, never took up any book but the Baronetage; there he found occupation for an idle hour, and consolation in a distressed one; there his faculties were roused into admiration and respect, by contemplating the limited remnant of the earliest patents; there any unwelcome sensations, arising from domestic affairs changed naturally into pity and contempt as he turned over the almost endless creations of the last century; and there, if every other leaf were powerless, he could read his own history with an interest which never failed. This was the page at which the favourite volume always opened:

«Elliot de Kellynch Hall.

“Elliot of Kellynch Hall.

»Walter Elliot, nascut l’1 de març de 1760, casat el 15 de juliol de 1784 amb Elizabeth, filla de James Stevenson, Esq., de South Park, al comtat de Gloucester, de la qual dama (morta el 1800) té per descendència Elizabeth, nascuda l’1 de juny de 1785; Anne, nascuda el 9 d’agost de 1787; un fill nat mort, el 5 de novembre de 1789; Mary, nascuda el 20 de novembre de 1791.»

“Walter Elliot, born March 1, 1760, married, July 15, 1784, Elizabeth, daughter of James Stevenson, Esq. of South Park, in the county of Gloucester, by which lady (who died 1800) he has issue Elizabeth, born June 1, 1785; Anne, born August 9, 1787; a still-born son, November 5, 1789; Mary, born November 20, 1791.”

Exactament així havia sortit el paràgraf de mans de l’impressor; però Sir Walter l’havia millorat afegint-hi, per a informació d’ell mateix i de la seva família, aquestes paraules després de la data del naixement de Mary: «Casada el 16 de desembre de 1810 amb Charles, fill i hereu de Charles Musgrove, Esq., d’Uppercross, al comtat de Somerset», i intercalant amb tota exactitud el dia del mes en què havia perdut la seva esposa.

Precisely such had the paragraph originally stood from the printer’s hands; but Sir Walter had improved it by adding, for the information of himself and his family, these words, after the date of Mary’s birth—“Married, December 16, 1810, Charles, son and heir of Charles Musgrove, Esq. of Uppercross, in the county of Somerset,” and by inserting most accurately the day of the month on which he had lost his wife.

Seguia després la història i l’ascensió de l’antiga i respectable família, en els termes de costum: com s’havia establert primer a Cheshire; com era esmentada a Dugdale, havent exercit el càrrec de xèrif major, havent representat un burg en tres parlaments successius, mostres de lleialtat i dignitat de baronet el primer any de Carles II, amb totes les Marys i Elizabeths amb qui s’havien casat; tot plegat, dues belles pàgines en dotzè, i acabant amb l’escut d’armes i el lema: «Residència principal, Kellynch Hall, al comtat de Somerset», i de nou la lletra de Sir Walter en aquest colofó:

Then followed the history and rise of the ancient and respectable family, in the usual terms; how it had been first settled in Cheshire; how mentioned in Dugdale, serving the office of high sheriff, representing a borough in three successive parliaments, exertions of loyalty, and dignity of baronet, in the first year of Charles II, with all the Marys and Elizabeths they had married; forming altogether two handsome duodecimo pages, and concluding with the arms and motto:—“Principal seat, Kellynch Hall, in the county of Somerset,” and Sir Walter’s handwriting again in this finale: —

Hereu presumpte, William Walter Elliot, Esq., besnét del segon Sir Walter.

“Heir presumptive, William Walter Elliot, Esq., great grandson of the second Sir Walter.”

La vanitat era el principi i la fi del caràcter de Sir Walter Elliot; vanitat de la persona i de la posició. Havia estat notablement ben plantat de jove, i, als cinquanta-quatre anys, encara era un home molt gallard. Poques dones podien pensar més en la seva aparença que no pas ell, ni el ajudant de cambra de cap lord acabat de fer podia estar més cofoi del lloc que ocupava en societat. Considerava que la benaurança de la bellesa només era inferior a la benaurança d’un títol de baronet; i el Sir Walter Elliot que reunia aquests dos dons era l’objecte constant del seu respecte i de la seva devoció més fervorosos.

Vanity was the beginning and the end of Sir Walter Elliot’s character; vanity of person and of situation. He had been remarkably handsome in his youth; and, at fifty-four, was still a very fine man. Few women could think more of their personal appearance than he did, nor could the valet of any new made lord be more delighted with the place he held in society. He considered the blessing of beauty as inferior only to the blessing of a baronetcy; and the Sir Walter Elliot, who united these gifts, was the constant object of his warmest respect and devotion.