Després de divuit anys de presó a la Bastilla, el doctor Manette és alliberat i retroba la seva filla Lucie, que el creia mort. A Londres, Lucie coneix dos homes que s'assemblen estranyament: Charles Darnay, un aristòcrata francès que ha renunciat al seu nom, i Sydney Carton, un advocat brillant però desenganyat. Aviat esclata la Revolució i els arrossega tots cap a París.
La seva primera frase, «Era el millor dels temps, era el pitjor dels temps», és una de les més cèlebres de la literatura, i el seu final encara commou els lectors.
Plena de suspens i de cops d'efecte, la novel·la es llegeix amb passió en la llengua que esteu aprenent.
