Lu Xun recorda la seva infància i la seva joventut: el jardí de les cent plantes on jugava, la seva vella dida i el llibre de monstres que li va regalar, la festa del temple que només podia veure després d'haver recitat la lliçó. Després venen la malaltia del seu pare, i els seus anys d'estudiant al Japó, al costat del seu professor Fujino.
Deu records agredolços, on descobrim la infància del més gran escriptor xinès modern, i la Xina d'abans.
Aquest llibre breu es llegeix record rere record, en la llengua que esteu aprenent.
