Quinze contes que expliquen Dublín cap al 1900, de la infància a l'edat adulta. Un escolar somia anar a un gran basar, una noia dubta si deixar-ho tot per marxar amb un mariner, un oficinista ofega la ràbia en l'alcohol, una família es reuneix per al seu ball anual, per Nadal.
Joyce pinta gent corrent, atrapada en la rutina, en el moment en què la seva vida trontolla una mica. El recull acaba amb «Els morts», un dels contes més bells que s'han escrit mai.
Els contes són breus i es llegeixen un a un en la llengua que esteu aprenent.
