Instal·lat en un vell molí de Provença, Daudet escriu als seus lectors parisencs les històries de la terra. Hi trobem la cabra del senyor Seguin, que somia amb la llibertat a la muntanya, el rector de Cucugnan, que fa tremolar els seus feligresos amb un sermó sobre l'infern, i el pare Gaucher, l'elixir del qual fa la fortuna del seu convent.
Entre la farsa, la llegenda i la melangia, aquests contes els coneixen generacions d'infants, i a cada pàgina s'hi senten el sol i el mestral.
Breus, escrits amb un estil senzill i musical, es llegeixen un a un en la llengua que esteu aprenent.
