A Oceania, unes pantalles vigilen cada casa i uns cartells repeteixen: «El Gran Germà et vigila.» Winston Smith treballa al Ministeri de la Veritat, on reescriu els diaris antics perquè el passat digui sempre el que vol el Partit. Un dia comença a escriure un diari en secret, i després s'enamora de Julia: dos gestos que són crims.
Aquesta novel·la ha donat al món paraules que fem servir cada dia: el «Gran Germà», la «neollengua», i fins i tot «orwellià». Parla de vigilància, de mentida i de la llibertat de dir que dos i dos fan quatre.
Escrita amb un estil clar i directe, es llegeix fàcilment en la llengua que esteu aprenent.
