Perdican, que acaba de doctorar-se, torna al castell del seu pare, que el vol casar amb la seva cosina Camille, tot just sortida del convent. Camille el rebutja. Per picar-la, Perdican fa veure que festeja Rosette, una jove pagesa, i el joc d'orgull entre els dos cosins es fa cada vegada més perillós.
Entre rialles i llàgrimes, aquesta obra de Musset conté una de les tirades més belles sobre l'amor, i el seu títol s'ha convertit en una expressió francesa: amb l'amor no s'hi juga.
Escrita amb diàlegs vius i curts, es llegeix d'una tirada en la llengua que esteu aprenent.
