Tao Te Ching

Atribuït a Laozi, aquest text de saviesa xinesa aplega vuitanta-un capítols breus, entre màximes i poemes. Gira al voltant del Tao, la via que no es pot anomenar ni agafar, i de la virtut que en deriva per a qui s'hi manté. S'hi llegeix l'elogi de l'aigua, del buit i de la flexibilitat, i una manera de governar pel no-actuar. L'obra explora la mesura, el retraïment i la inversió dels valors ordinaris. Laozi hi proposa menys una doctrina que un art de la contenció, recollit aquí en la traducció anglesa de James Legge (1891).