Nostra Senyora de París

París, 1482: la gitana Esmeralda balla davant la catedral mentre la ciutat celebra la festa dels Folls. El campaner deforme del temple, Quasimodo, i l'ardiaca Claude Frollo, que l'ha criat, en queden tots dos trasbalsats. Entre el claustre, la Cort dels Miracles i la picota, la noia esdevé l'objecte d'un desig que no gosa dir-se. La novel·la explora el fanatisme, la violència de les multituds, la bellesa i la lletjor, i la catedral com a memòria de pedra d'una època. Hugo fa del París medieval un personatge de ple dret, reconstruït carrer per carrer.