El contracte social

Rousseau parteix d'una constatació: l'home neix lliure i pertot és encadenat. Cerca aleshores una forma d'associació on cadascú, en unir-se a tots, continuï obeint només a si mateix. D'aquest pacte en treu la sobirania del poble, la voluntat general, la llei com a expressió de tots i un govern reduït a la condició de servidor. L'obra explora la legitimitat del poder, la igualtat, la representació i les condicions que fan durar una república. Rousseau fonamenta en la raó el que la tradició fonamentava en la força o en el dret diví, amb una llengua ferma i demostrativa.