Catàleg complet

A Sant Petersburg, Raskólnikov, un antic estudiant molt pobre, viu en una cambra minúscula sota la teulada. S'ha convençut que alguns homes excepcionals tenen dret a saltar-se les lleis, i mata a cops de destral una vella prestadora. A partir d'aquell moment, la por i la febre no el deixen, mentre el jutge Porfiri, astut i pacient, sembla llegir-li el pensament. Des del principi sabem qui és el culpable, i tanmateix el suspens no decau mai: tot es juga dins la seva consciència. Amb la traducció sempre a la vista, podeu llegir aquesta obra mestra de Dostoievski en la llengua que esteu aprenent.

Aquest quart volum de les «Memòries d'ultratomba» abasta els anys 1815 a 1828. Chateaubriand hi explica els Cent Dies, que passa a Gant al costat del rei Lluís XVIII, i la batalla de Waterloo, que sent retronar de lluny. Després venen l'exili i la mort de Napoleó a Santa Helena. Chateaubriand hi explica també la seva pròpia carrera: ambaixador a Berlín i a Londres, i després ministre d'Afers Estrangers. Un testimoni de primera fila explica des de dins la caiguda de Napoleó i el retorn dels reis, i fa el retrat de la seva amiga Madame Récamier. Amb la traducció sempre a la vista, podeu llegir aquestes memòries cèlebres en la llengua que esteu aprenent.

A Londres, a finals del segle XIX, Adolf Verloc té una botigueta tèrbola al Soho, on viu amb la seva dona Winnie i amb Stevie, el germà petit de Winnie, curt de gambals. En secret, espia els anarquistes per compte d'una ambaixada estrangera. Un dia, el seu patró li exigeix un atemptat contra l'observatori de Greenwich. Inspirada en un atemptat fallit real, és una de les primeres grans novel·les sobre el terrorisme, encara d'una actualitat sorprenent. Amb la traducció sempre a la vista, podeu llegir aquesta novel·la negra i irònica en la llengua que esteu aprenent.

Al camp anglès del segle XIX, Lady Constantine viu sola a la seva finca mentre el seu marit caça lleons a l'Àfrica. Li ha promès que no veuria gairebé ningú, i s'avorreix. Dalt d'una torre vella, descobreix Swithin St Cleeve, un jove de vint anys que observa el cel i somia ser astrònom. Ella l'ajuda en les seves recerques, i neix un amor entre ells, malgrat la diferència d'edat i de rang. Thomas Hardy situa aquesta història íntima sota la immensitat del cel estrellat. Amb la traducció sempre a la vista, aquesta novel·la tendra es llegeix amb gust en la llengua que esteu aprenent.

Aquest recull aplega tres relats de mar. A «Joventut», Marlow recorda el seu primer viatge com a oficial, en un vell vaixell de càrrega atrotinat que s'incendia de camí cap a Orient. A «Tifó», el capità MacWhirr, un home sense imaginació, porta el seu vapor al cor d'una tempesta terrible, amb dos-cents obrers xinesos a la bodega. A «El company secret», un jove capità amaga a bord un desconegut arribat nedant en plena nit. Conrad, que va ser mariner durant vint anys, fa sentir el mar com ningú: el perill, la solitud del capità, el coratge dels homes corrents. Amb la traducció sempre a la vista, els podeu descobrir en la llengua que esteu aprenent.

El pare Brown, un capellà catòlic petit amb aire distret, resol casos que desconcerten la policia i els savis, sovint amb el seu amic Flambeau, un antic lladre convertit en detectiu. Un savi acusat de traïció a París, uns viatgers aturats per bandolers a les muntanyes d'Itàlia, una vella família de Cornualla: cada enigma es resol gràcies a un detall que ningú no ha vist. Dotze contes policíacs plens d'humor i de paradoxes, on aquest capellà discret, que coneix bé el cor humà, endevina la veritat abans que ningú. Cada conte es llegeix d'una tirada en la llengua que esteu aprenent.

A París, Thérèse, una jove de l'alta societat casada sense amor, s'avorreix al seu saló elegant. En un viatge a Florència, la ciutat que té com a emblema el lliri vermell, s'enamora de Jacques Dechartre, un artista sensible i apassionat. Però Jacques és gelós, i el passat de Thérèse el turmenta. Una gran història d'amor i de gelosia sota el sol de la Toscana, signada per Anatole France, premi Nobel de literatura. Amb la traducció sempre a la vista, podeu llegir aquesta bella novel·la en la llengua que esteu aprenent.

Diògenes Laerci explica la vida i les idees dels filòsofs de la Grècia antiga, de Tales a Epicur. Hi veiem Tales caure en una sèquia mentre mira les estrelles, i Diògenes el Cínic buscar un home en ple dia, amb una llanterna a la mà, o demanar a Alexandre el Gran que s'aparti del seu sol. Divertides o sorprenents, aquestes anècdotes fan propers i humans els grans pensadors. Entenem què pensava cadascun veient com vivia: una porta d'entrada viva als orígens de la filosofia. Cada vida forma un relat a part, i el llibre es llegeix al vostre ritme en la llengua que esteu aprenent.

Per què hi ha tantes espècies diferents, i per què cadascuna sembla feta per al seu medi? Charles Darwin parteix d'observacions concretes: els coloms dels criadors, les plantes, els animals de les illes llunyanes. N'extreu una idea senzilla: en la lluita per la vida, són els éssers més ben adaptats els qui sobreviuen i tenen descendència. En aquest llibre, Darwin exposa la seva teoria de l'evolució per selecció natural. Ha canviat per sempre la nostra mirada sobre els éssers vius i sobre el nostre propi lloc en la natura. Amb la traducció sempre a la vista, podeu llegir aquest gran clàssic de la ciència en la llengua que esteu aprenent.

De tornada d'Europa, el doctor Simão Bacamarte s'instal·la a Itaguaí, una petita ciutat del Brasil, i hi obre un asil, la Casa Verda, per estudiar la bogeria amb mètode. Primer hi tanca alguns habitants una mica estranys, després gent respectada, i després tanta gent que l'asil acaba acollint quatre cinquenes parts de la ciutat. Amb una ironia mordaç, Machado de Assis, el més gran escriptor del Brasil, planteja una pregunta que fa somriure i pensar: qui decideix què és normal? Aquest relat breu, ple d'humor, es llegeix d'una tirada en la llengua que esteu aprenent.

A Wall Street, un home de lleis contracta un nou copista, Bartleby, un jove pàl·lid, discret i al principi molt aplicat. Un dia, quan el seu patró li demana que revisi una còpia amb ell, Bartleby respon simplement: «Preferiria no fer-ho.» Després respon amb aquesta mateixa frase a totes les peticions, sense sortir mai del despatx. Divertit i inquietant alhora, aquest relat breu planteja una pregunta que no s'oblida: què fer davant d'algú que ho refusa tot, amb educació i sense enuig? La seva fórmula, «preferiria no fer-ho», s'ha fet cèlebre arreu del món. El relat es llegeix d'una tirada en la llengua que esteu aprenent.

A l'Estat Únic, envoltat d'un mur, els homes ja no tenen nom sinó un número. Tots viuen amb el mateix horari, en cases de vidre on cadascú ho veu tot. D-503, l'enginyer d'una nau que ha de portar aquesta felicitat perfecta a altres planetes, escriu un diari per als habitants d'aquests planetes. Després coneix I-330, una dona que no respecta les normes. Prohibida a la Unió Soviètica, aquesta novel·la és un dels primers grans relats sobre una societat totalitària, i George Orwell la va llegir abans d'escriure «1984». Escrita com un diari íntim, en notes breus, la novel·la es llegeix amb la traducció sempre a la vista, en la llengua que esteu aprenent.

Al segle V abans de la nostra era, Atenes i Esparta, les dues ciutats més grans de Grècia, es fan la guerra durant gairebé trenta anys. Tucídides, un general atenès que la va viure, explica les batalles, la pesta que colpeja Atenes, els discursos de Pèricles i l'expedició desastrosa contra Sicília. Busca entendre què empeny els homes a la guerra: la por, l'interès, l'honor. Les seves lliçons continuen vigents: encara es parla de la «trampa de Tucídides» quan una potència emergent inquieta una potència establerta. Amb la traducció sempre a la vista, podeu llegir aquest gran clàssic de la història en la llengua que esteu aprenent.

Sèneca, filòsof i conseller de l'emperador Neró, escriu als seus per ajudar-los a viure millor. El primer d'aquests sis diàlegs sosté que la vida no és curta, sinó que la malbaratem, ocupats en tot menys a viure. Els altres parlen de la tranquil·litat de l'ànima, de la vida feliç i de la calma del savi davant les ofenses. Els seus consells sobre l'ús del temps i el domini d'un mateix encara parlen al lector d'avui, i moltes de les seves frases estan fetes per recordar-les. Amb la traducció sempre a la vista, podeu llegir aquest gran clàssic en la llengua que esteu aprenent.

Un matí d'agost, trens sencers de malalts i de pelegrins surten de París cap a Lourdes. A bord, Marie, una jove que ja no pot caminar, espera curar-se. Al seu costat viatja l'abat Pierre Froment, el seu amic d'infància, que s'ha fet capellà però ha perdut la fe: ella també prega perquè ell la retrobi. La novel·la passa en cinc dies, enmig de les multituds i dels malalts. Zola hi mostra l'esperança immensa dels qui esperen un miracle, i planteja una pregunta que toca tothom: què creure davant del sofriment? Amb la traducció sempre a la vista, podeu llegir aquesta gran novel·la de Zola en la llengua que esteu aprenent.

A Londres, el 1902, Jane Holland, una jove novel·lista, es fa famosa de cop. El seu amic George Tanqueray, un escriptor genial encara desconegut, l'adverteix: per a ell, la fama és el començament de la fi. Jane l'estima en secret, però Tanqueray, que fuig del món, es casa amb Rose, la jove criada que l'ha cuidat. La novel·la planteja una pregunta que no ha perdut gens de força: es pot estimar, casar-se i continuar escrivint, i la resposta és la mateixa per a una dona i per a un home? Amb la traducció sempre a la vista, podeu descobrir aquesta novel·la fina i plena d'enginy en la llengua que esteu aprenent.

Aquest recull aplega els primers contes de Lu Xun, escrits a la Xina en els anys que segueixen la caiguda de l'imperi. Un home es convenç que els seus veïns se'l volen menjar. Un vell lletrat pobre va a beure vi a una taverna on es riuen d'ell. Un pare compra un remei amarat de sang per salvar el seu fill. El relat més cèlebre segueix A Q, un jornaler de poble que converteix cada humiliació en una victòria imaginària. A la Xina, «l'esperit d'A Q» designa encara avui aquesta manera d'enganyar-se per no veure les pròpies derrotes. Amb la traducció sempre a la vista, aquests relats breus es llegeixen un a un en la llengua que esteu aprenent.

Durant la guerra del 1870, deu viatgers surten de Rouen, ocupada pels prussians, en la mateixa diligència: uns notables, dues monges, un demòcrata i una prostituta a qui diuen Bola de Sèu. És l'única que comparteix les seves provisions. Però en un hostal, un oficial prussià els reté i posa les seves condicions. És el conte que va fer famós Maupassant: hi mostra amb ironia què valen els bons principis quan cadascú pensa en si mateix. El volum aplega al seu voltant onze contes més sobre els diners, el matrimoni i els petits tractes burgesos. Breus i vius, es llegeixen un a un en la llengua que esteu aprenent.

Al Caucas dels anys 1830, un vell capità explica a un viatger la història de Petxorin, un jove oficial rus brillant, cansat de tot i perillós per als qui l'estimen. Després el viatger aconsegueix el seu diari. Hi llegim com Petxorin sedueix una princesa per simple avorriment, i com es bat en duel amb fredor, gairebé per curiositat. Lérmontov, que també va morir en un duel als vint-i-sis anys, va fer de Petxorin un dels personatges més fascinants de la literatura russa: un heroi que no ho és. Format per cinc relats breus, es llegeix fàcilment en la llengua que esteu aprenent.

Nietzsche ataca aquí les certeses dels filòsofs, que diuen que busquen la veritat sense prejudicis. Es pregunta d'on venen les nostres idees del bé i del mal, i distingeix una moral dels senyors, que celebra la força i l'orgull, i una moral dels esclaus, que fa de la humilitat i de la compassió unes virtuts. Un llibre provocador, que empeny a preguntar-se per què creiem el que creiem. Li devem una frase cèlebre: «si mires llargament un abisme, l'abisme també mira dins teu». Escrit en fragments, sovint molt breus, es llegeix un aforisme cada vegada, al vostre ritme, en la llengua que esteu aprenent.

Txítxikov arriba a una ciutat de província, encanta tota la bona societat i visita els propietaris dels voltants. Els proposa un negoci estrany: comprar-los els serfs morts. Aquests pagesos han mort des de l'últim cens, però encara figuren als registres, i els seus amos encara paguen l'impost per ells. De finca en finca desfilen l'avar, el grosser, la vídua desconfiada i el somiador: Gógol en treu una galeria de retrats irresistibles, i una de les novel·les més divertides de la literatura russa. Amb la traducció sempre a la vista, aquesta novel·la plena d'humor es llegeix amb gust en la llengua que esteu aprenent.

Arruïnat i decidit a morir, el jove Raphaël de Valentin entra a la botiga d'un antiquari, que li ofereix una pell d'animal coberta de signes. Aquest talismà compleix tots els desigs del qui el posseeix, però s'encongeix a cada desig, i la vida del seu propietari s'escurça amb ell. Ric d'un dia per l'altre, Raphaël ha de triar entre viure molt de temps i viure els seus desigs. Balzac hi barreja el fantàstic i el retrat del París del seu temps. Aquesta novel·la ha deixat una expressió que encara es fa servir a França: «fondre's com la pell de xagrí», és a dir, anar-se'n reduint fins a res. Amb la traducció sempre a la vista, podeu llegir aquesta gran novel·la en la llengua que esteu aprenent.

Londres, 1869: Robert Orange, un jove diputat catòlic d'origen francès i protegit de Disraeli, es casa amb Brigit, una jove vídua que estima amb un amor gairebé religiós. El mateix dia del casament, se sap que el primer marit de Brigit, que creien ofegat, és viu: el seu matrimoni, doncs, no és vàlid. Dividit entre la política, la seva fe i la mirada del món, Orange ha de decidir com actuar, mentre l'ambiciosa lady Sara de Treverell s'interessa per ell. Aquesta novel·la parla d'amor, d'honor i de consciència. Amb la traducció sempre a la vista, la podeu llegir en la llengua que esteu aprenent.

A Roma, al segle III, després de la caiguda de Palmira, el noble Luci Manli Pisó escriu a la seva amiga Fausta, que s'ha quedat a Orient. Li parla de la reina Zenòbia, vençuda i exiliada prop de Roma, i de l'emperador Aurelià, un guerrer temut, que decideix aixafar els cristians. Però Pisó mateix comparteix aquesta fe nova. Aquesta novel·la fa reviure Roma en el temps en què dues religions s'enfronten, vista des de dins per un testimoni amenaçat. És la continuació de «Zenòbia», però Pisó hi explica a Fausta què ha estat de la reina: s'entra a la història sense dificultat. Escrita en forma de cartes, es llegeix fàcilment, una carta rere l'altra, en la llengua que esteu aprenent.