Stefan Zweig explica la Viena de la seva joventut, que ell anomena el món de la seguretat: una ciutat que creia en el progrés i que s'apassionava més pel teatre que per la política. Després venen el descobriment de la literatura, els viatges a París, a Londres o a l'Índia, i les trobades amb Rilke, Rodin o Verhaeren.
Zweig va escriure aquests records a l'exili, poc abans de morir: un retrat ple de nostàlgia d'una Europa que es travessava sense passaport, i que estava a punt de desaparèixer.
Explicat en primera persona, com una confidència, el llibre es llegeix amb gust en la llengua que esteu aprenent.
