Una dona jove, esgotada després del naixement del seu nadó, és instal·lada pel seu marit metge en una casa vella llogada per a l'estiu. Li prohibeixen escriure i treballar, i passa els dies en una habitació empaperada amb un paper pintat groc horrible. Escriu el seu diari d'amagat, i acaba creient que una figura es mou darrere els dibuixos de la paret.
Charlotte Perkins Gilman havia patit ella mateixa una cura de repòs com aquesta, i aquest relat breu desperta un malestar que creix a cada pàgina.
Es llegeix d'una tirada en la llengua que esteu aprenent.
