Catàleg complet

Novel·la de l’Oest americà. Cap al 1890, a la vora del riu Kootenai, prop de la frontera entre el Canadà i els Estats Units, una noia de setze anys que viu sola entre els indígenes es llança a l’aigua glaçada per salvar un infant. Dan Overton, un guia respectat a tota la regió, se l’emporta a viure entre els blancs, al poble de Sinna Ferry, a Idaho. Allà es fa dir Montana, es nega a dir d’on ve i guarda el plànol secret d’un indret ric en or. Un retrat viu d’una heroïna lliure i atrevida, en una terra de boscos i cercadors d’or.

Novel·la sentimental anglesa. La Stella, de dinou anys i nascuda a Itàlia, fuig d’un internat de Florència i es refugia a casa del seu oncle, James Etheridge, un vell pintor somiador que viu a la vora del Tàmesi. Allà coneix Lord Leycester, l’impetuós hereu de la finca veïna de Wyndward. Entre tots dos s’interposen l’orgull d’una família noble, que li destina una altra dona, i Jasper Adelstone, un home de lleis disposat a tot per casar-se amb la Stella. Una història d’amor plena de girs, portada per una heroïna franca i espontània.

Redactat a la vigília de les revolucions de 1848, aquest text breu presenta la història de les societats com una successió de lluites entre classes. Marx i Engels hi descriuen l'ascens de la burgesia, la transformació del treball per la indústria i la formació d'un proletariat cridat, segons ells, a organitzar-se. Exposen el seu programa i repassen els altres corrents socialistes del seu temps. L'obra explora les relacions entre el poder econòmic i el poder polític. Els autors en fan una crida, les fórmules de la qual han marcat el vocabulari polític.

Una tortuga gegant salva l’home que l’havia curada, el més petit de tres cadells de coatí desobeeix la seva mare i un flamenc paga car la seva vanitat. Aquests vuit contes donen la paraula als animals del Paranà, que treballen, es barallen i aprenen a les seves costes. Els homes hi passen, caçadors o ferits, i la selva continua sense ells. El recull explora la prudència, l’ajuda mútua i les lleis d’una natura que no perdona res. Quiroga, que escrivia per als seus fills, uneix la gràcia del conte d’animals a l’exactitud de qui hi va viure.

Dos joves de la bona societat menteixen per escapar de les seves obligacions. En Jack, tutor seriós al camp, s’ha inventat un germà petit el nom del qual adopta quan va a divertir-se a Londres; l’Algernon s’ha inventat un amic malalt, en Bunbury, a qui diu que va a visitar cada vegada que un compromís social l’avorreix. Dues noies, igualment decidides a estimar només un home que porti aquest nom, precipiten la trobada de les dues impostures. L’obra explora el matrimoni, la respectabilitat victoriana i les convencions que les rèpliques capgiren una a una. Wilde construeix una comèdia ajustada, en què cada acudit fa avançar la trama.

Laura viu sola amb el seu pare en un castell aïllat d'Estíria, lluny de qualsevol veïnat. Un accident de carruatge porta a casa seva una jove convidada, Carmilla, la llangor i la bellesa de la qual sedueixen de seguida tothom. A mesura que l'amistat entre totes dues es fa més intensa, Laura s'afebleix, mentre morts inexplicables colpegen els pobles del voltant. El relat explora el desig prohibit, el domini exercit sobre una noia i la por que s'instal·la en un lloc tancat. Le Fanu hi fixa, un quart de segle abans de Dràcula, trets duradors de la figura del vampir.

Durant la guerra de 1870, deu viatgers surten de Rouen, ocupada pels prussians, en la mateixa diligència: notables, dues monges, un demòcrata i una prostituta anomenada Bola de seu. Retinguts en un hostal per un oficial prussià que imposa les seves condicions, descobreixen què valen els seus principis. La jove, l’única que ha compartit les seves provisions amb ells, esdevé el blanc de totes les pressions. Al voltant d’aquest relat, el volum aplega onze contes més de Maupassant que no tenen res a veure amb la guerra: històries de matrimonis, adulteris, diners i petits arranjaments burgesos. Un recull que mostra la mirada precisa i irònica de Maupassant sobre la hipocresia social.

Criat en un castell de Westfàlia, Càndid aprèn del seu preceptor Pangloss que tot va de la millor manera en el millor dels mons possibles. Expulsat per haver besat Cunegunda, travessa la guerra, la Inquisició, el terratrèmol de Lisboa i les colònies d'Amèrica. Cada desastre posa a prova la lliçó d'optimisme que continua repetint sense acabar de creure-se-la. El conte explora el mal, la Providència, l'esclavatge i la vanitat dels sistemes que pretenen explicar-ho tot. Voltaire hi avança per capítols molt breus, on la ironia fa les funcions de demostració.

Sol a casa seva, a Normandia, un home porta el diari dels trastorns que l'assetgen d'ençà del pas d'un veler brasiler. Dorm malament, beu de nit l'aigua de la gerra sense recordar-ho i es convenç que un ésser invisible viu al seu costat. Les notes, metòdiques al començament, rellisquen cap a una lluita contra una presència que no pot ni mostrar ni anomenar. El volum aplega al voltant d'aquest relat altres narracions de Maupassant, on la por i la crueltat ordinària treballen vides estretes. L'autor hi explora la frontera entre l'al·lucinació i el real, sense decantar-se mai.

Novel·la de l’escriptor canadenc Arthur Stringer, publicada el 1915 i escrita en forma de diari. Una jove de l’alta societat de Nova York, arruïnada de sobte, es casa gairebé sense pensar-s’hi amb Duncan McKail, un canadenc d’origen escocès, antic enginyer que ara conrea blat a l’oest del Canadà. Descobreix una cabana de taulons al mig de la praderia, un mosso suec, les gallines, la cuina i l’aïllament. Dia rere dia ho explica tot a la seva amiga Matilda Anne, que s’ha quedat a Europa. Un relat ple d’humor i franquesa sobre l’aprenentatge d’una vida nova i d’un matrimoni.

Al Caucas dels anys trenta del segle XIX, diverses veus expliquen el mateix home: Petxorin, oficial rus brillant, lúcid i destructor. Un vell capità refereix el rapte d'una jove circassiana, i després el viatger que recull aquest relat es fa amb els quaderns del desaparegut. S'hi llegeix una temporada al balneari on Petxorin sedueix una princesa per avorriment, i un duel que condueix com un experiment. La novel·la explora el tedi i el que una generació fa de les seves forces desaprofitades. Lérmontov compon un retrat esmicolat, on l'ordre dels relats importa tant com els fets.

A Kentucky, la jove Patricia Adair ha de salvar Rosemeade, la casa familiar on viu el seu avi. Escriu una obra de teatre basada en les cartes d’amor de la seva besàvia. A Nova York, el productor Godfrey Vandeford la compra sense llegir-la: vol que fracassi, per donar una lliçó a la seva estrella. Però la Patricia arriba a Broadway plena de confiança, i ell se n’enamora. Una novel·la d’amor plena d’humor i de vivacitat, que va i ve entre els prats de Kentucky i el món dels teatres.

Instal·lat en un molí abandonat de la Provença, el narrador adreça als seus lectors parisencs les històries del país i dels seus habitants. S'hi troben la cabra del senyor Seguin, el rector de Cucugnan, uns faroners corsos i un vell matrimoni oblidat al camp. Els relats alternen la farsa, la llegenda i les escenes breus on una vida cap en poques pàgines. El recull explora la Provença rural, els oficis que hi desapareixen i la nostàlgia d'un home que la mira de lluny. Daudet hi escriu una prosa senzilla i musical, on l'humor sovint deixa passar la malenconia.

Un hidalgo de la Manxa ha llegit tantes novel·les de cavalleria que es llança als camins amb el nom de don Quixot. Muntat en un rossí i acompanyat de Sancho Panza, pagès xerraire i pràctic, pren les hostaleries per castells i els molins per gegants. Les seves expedicions acaben en garrotades i malentesos, mentre l'escuder espera l'illa promesa. La novel·la explora la distància entre els ideals i el món, i el que la follia d'un home revela dels qui se'n burlen. Cervantes hi barreja la farsa i la malenconia, en un relat que s'inventa els seus propis comentaristes.

Novel·la sentimental nord-americana. Edward Courtlandt, un nord-americà ric, torna a París després de dos anys a les selves de Birmània per tornar a veure Nora Harrigan, cantant irlandesa-nord-americana que canta a l'Òpera amb el nom d'Eleonora da Toscana. Quan ell entra per la força al seu pis, ella dispara un revòlver sense encertar-lo, després desapareix, i la premsa parla d'un segrest. L'acció es trasllada a les ribes del llac de Como, on un príncep l'empaita amb les seves atencions. El que va passar entre ells dos anys abans continua sent un misteri que la novel·la revela a poc a poc, entre la comèdia i el suspens.

Sis diàlegs de Sèneca, adreçats cadascun a un proper, formen aquí un conjunt. El primer sosté que la vida no és curta sinó que la malgastem, ocupats en tot llevat de viure; d'altres tracten de la tranquil·litat de l'ànima, de la vida feliç i del lleure estudiós. Queden la fermesa del savi, a qui l'ofensa no arriba, i la qüestió de la desgràcia que colpeja la gent de bé. Aquests textos exploren l'ús del temps, el domini de les passions i el que depèn realment de nosaltres. Sèneca hi escriu com a conseller més que com a teòric, amb fórmules fetes per ser recordades.

Llibre de viatges i d’història publicat a Boston el 1910 amb el pseudònim de Francis Miltoun. L’autor visita les residències dels reis de França, a París i als voltants de la capital: el Louvre, les Teuleries, el Palais-Royal, Vincennes, Fontainebleau, Versalles, Saint-Germain-en-Laye, Rambouillet, Chantilly, Compiègne. Explica també l’art del jardí a la francesa i les grans caceres reials. Més que dates, recull les anècdotes que van deixar els vells cronistes. Un passeig viu per segles d’història de França.

Biografia publicada el 1884 en una col·lecció sobre dones cèlebres. Florence Fenwick Miller hi explica la vida de l’anglesa Harriet Martineau, nascuda el 1802 a Norwich en una família descendent de protestants francesos refugiats. Sorda des de l’adolescència i privada de l’olfacte, esdevé escriptora i obté un èxit enorme amb relats que expliquen l’economia. El llibre segueix el seu viatge als Estats Units, on pren partit contra l’esclavitud, els seus cinc anys de malaltia, la seva traducció d’Auguste Comte i els seus articles per a un gran diari de Londres. El retrat d’una dona lliure i incansable, basat en cartes inèdites.

Novel·la còmica anglesa. A Londres, Lionel Mortimer, jove advocat sense clients i escriptor sense editor, ja no pot pagar el lloguer. Atura un cavall desbocat i socorre una dona jove, Beatrice Blair, que li explica la història d'un tractat secret cobejat per diversos governs i li demana que l'ajudi a entrar a robar en una casa per recuperar-lo. Lionel accepta encantat. Altres personatges s'hi veuen embolicats, entre ells Tony Wild, un ric ociós a la recerca d'emocions, i l'afer porta fins a un hostal de camp. Una aventura lleugera, plena de girs i d'humor.

En nou seccions d'aforismes, Nietzsche ataca els prejudicis dels filòsofs i la seva pretensió d'una veritat desinteressada. Examina l'origen dels valors morals, distingeix una moral de senyors i una moral d'esclaus i qüestiona les certeses religioses del seu temps. Les seves observacions passen de la teoria del coneixement a la crítica dels costums. El llibre explora què valen els valors i d'on treuen la seva autoritat. L'autor hi avança un pensament provocador, escrit per fragments més que no pas en demostracions seguides.

Un matí, Josef K., apoderat d'un banc, és detingut a la seva cambra per dos guardians que no li diuen res de l'acusació i el deixen anar a l'oficina. El procediment continua sense que mai li sigui explicat, a les golfes d'un edifici de barriada on hi ha un tribunal ple d'expedients. K. consulta un advocat malalt, un pintor que viu dels jutges i un comerciant que el seu propi procés ha engolit. Cada gestió l'enfonsa més en una administració de la qual ningú no ha vist els graus superiors. La novel·la, publicada després de la mort de Kafka, explora la culpa, l'autoritat i la instància que no s'assoleix mai.

Vuit anys enrere, Anne Elliot va trencar el compromís amb un oficial de marina sense fortuna per consell dels seus. Convertida en la filla esborrada d'una família que la vanitat ha arruïnat, veu tornar el capità Wentworth, ara ric i pretès per tothom. Les trobades es multipliquen en un cercle estret on res no es diu obertament i on tothom observa els altres. La novel·la explora el penediment, la fidelitat silenciosa i el pes dels consells que hom segueix contra si mateix. Austen hi adopta un to més greu, atent al temps perdut i al que exigeix una segona oportunitat.

Novel·la de l’escriptor britànic Compton Mackenzie, publicada el 1911. Al segle XVIII, Curtain Wells, imaginària vila termal anglesa, viu al ritme dels banys, els balls i les taules de joc, sota l’autoritat de Beau Ripple, àrbitre de l’elegància. La jove Phyllida Courteen, a qui la mare vol impedir que es casi per una qüestió d’herència, és festejada per Francis Vernon, un jugador ple de deutes que li parla de fugir amb ell, mentre un jove poeta, Charles Lovely, intenta conquerir-la. Una comèdia de costums plena d’enginy, escrita en la llengua del segle XVIII.

Novel·la nord-americana. A Kentucky, el 1925, Ellen Gaddy, de setze anys, treballa a la granja familiar, fundada per un avantpassat francès. El seu pare, un catòlic sever, posa totes les esperances en la germana petita, Frankie, que estudia piano. Ellen s'enamora de Christian, un jove jornaler, que abusa d'ella i després desapareix; embarassada, amaga el seu estat a la família i deixa la granja. La novel·la la segueix durant una dotzena d'anys, a través de la Gran Depressió, al ritme de les estacions, dels animals i de les cançons populars. Un retrat sensible i sense ornaments de la vida rural.